P E T R O Q U I M I Q U E S

Tots ens queixem del preu a l’hora d’omplir de carburant els nostres vehicles,és degut a:

- L’importació als països posseïdors, els qui exploten mitjançant perforacions en els jaciments i extreu aquesta font de recurs natural del subsòl

Cal dir que aquest recurs natural no és renovable i pot esgotar-se.

Actualment els països amb majors reserves son L’Unió Soviètica i Veneçuela.

El primer pou , al que se li atribueix el descobriment del petroli fou en 1859 a Pennsilvanià als EUA.

Aquest cru a peu de pou, no és aprofitable sense ser tractat per les Petroquímiques que son les encarregades de destil·lar i refinar pels seus diferents usos.

-La Refinació: És el tractament del cru amb objectiu d’aprofitar les seves utilitzacions i la seva canalització en el transport del producte. Tota aquesta logística és costosa.

La primera destil·lació consta del SIX pels països Àrabs amb finalitats mediques com a desinfectant i al S. XIX per l’enllumenat.

A l’any 1960 és forma L’OPEP que és l’Organització dels Països Explotadors del Petroli.

Aquesta organització intergovernamental amb seu a Viena, és l’encarregada de coordinar i d’unificar, tant la producció, com les reserves, amb finalitat d’un comerç i d’un preu just en les politiques petroleres dels països components.

És relativament recent que, aquesta font de matèria prima, resultant de la seva fossilització de la matèria orgànica acumulada en anys i anys, l’utilitzem amb gran mesura com a combustible de motors d’explosió i aquest augment, ens planteja trobar d’altres recursos energètics, que resultin menys costosos i menys contaminants tant, marítim (per possibles residus) com terrestre (els gasos que desprenen els motors amb emissions de diòxids de carboni estan creant un canvi climàtic en el planeta anomenat:efecte hivernacle).

També resulta ser un impacte mediambiental en la natura.

L’explotació amb estudis del 2006 com a punt màxim en la seva utilització ens indica que si l’extracció continua igual, les reserves si no se’n descobreixen d’altres durarien tant sols quaranta anys

.

Anem al nucli de la qüestió:

Si fos rentable una explotació amb autosuficiència per Espanya, en aquests temps, ¿Deixaríeu que nomes el Marroc tingues les prospeccions d’un jaciment a 60 Km de les costes de les nostres illes Canàries?

¿No aniria bé en els nostres ajustos econòmics trobar una font d’hidrocarburs pròpia?

¿A que esperem?