LA GUERRA A LÍBIA

Les forces de Gadafi –en superioritat militar per disposar d’armaments i preparació per la guerra- estan conquerint zones del país que estaven en mans dels insurrectes. Ells esperen un ajut militar de fora, i occident s’està debaten d’entrar o no,  auspiciats per la ONU. D’entrada es busca un espai d’exclusió aèria per tota Líbia que impossibilitaria que el coronel no pugui bombardejar el territori. La lentitud de la diplomàcia fa que es demori el temps mentre les forces del dictador guanyen terreny de mica en mica. Estats Units no vol cometre l’error d’Afganistan i Irak. Però què fer? Intervindre com va fer la OTAN amb Bòsnia o deixar que Gadafi continuï atacant a la seva pròpia població, genocidi comprovat i vulneració dels drets humans. Un altre Afganistán o Irak que dèiem. Estem en una època a on el dret internacional es té cada vegada més en comte i que un règim practiqui  actes de genocidi quedant-se en les mans buides, és inadmissible. Però és just un altre Afganistan o Irak? Fa estar indecisos com les potències dubten. El consell de seguretat de la ONU tampoc es decideix i Xina i Rússia no volen anar més enllà.

Lo ideal seria que si un règim polític vulnera el dret internacional (en aquest cas el genocidi) es pugui intervenir per fer caure al govern, seria com una força de pacificació manada per la ONU.

Gadafi s’ha quedat sense suport internacional i fins i tot, la Lliga àrab dóna suport a crear una zona d’exclusió aèria. També la OEA. Què falta doncs, per la intervenció?

Pregunta que queda suspensa fins que es prengui la decisió definitiva.

La creació a llarga d’un exercit internacional de pacificació comandada per la ONU i que rebria armament dels seus estats membres, no és mala idea, ja que un dia es crees una espècie de dipòsit legal d’armes per la que cada arma nova que es faci per la indústria emanantista de cada estat, rebi la ONU dos exemplars. S’aniria creant un fons que aprofitaria l’organisme internacional. Serien les armes que rebria gratuïtament.

Si es vol un pla Marshall per tot el nord d’Àfrica, s’ha de prendre una decisió, demorant-lo més temps pot ser contraproduent.

**quan es van escriure aquestes paraules encara no s’havia decidit la intervenció militar a Líbia, ara ja sabem que és un fet i és vàlid aquesta intervenció per l’aplicació del dret internacional.